Entrevista: Jaume Prat Serra

Any 1996

Nom i cognoms: Jaume Prat Serra

Data de naixement: 13 de febrer del 1975

Lloc: Santpedor

Quin instrument toques a la Cobla? La trompeta

Quin any vas entrar a la Jovenívola de Sabadell? El 1994

Quins Mestres has tingut? Vicente López, Joan Arnau, Maurice Benterfa, Jaume Espigolé, Rodney Mack.

Cobla preferida? La Jovenívola.

En quin Aplec t’agrada més actuar? L’Aplec de Sabadell, perquè és el de “casa”, i també el de Calella per tot el que significa: l’ambient que es respira, la tradició que hi ha al darrera,...

Quina sardana t’agrada més? Les sardanes escrites per gent de la cobla com l’Enric, el Ferran, l’Albert, el Joan Lluís o, en el seu moment en Joan Druguet, sempre són especials, ja que te les fas una mica teves. Aprofitant, però, que enguany és el centenari del naixement de Manel Saderra i Puigferrer, em sembla adequat citar, per exemple, “Una rosella” d’aquest mateix compositor.

Com descrius l’ambient amb els companys de la cobla? Amb la majoria ens coneixem des de fa molts anys i sens dubte ja formen part del cercle d’amistats. Els que fa més poc que s’han incorporat s’han integrat molt bé i ja els considero molt bons amics també. I és que la part musical a la Jovenívola és important, però la part humana ho és molt més.

Amb els seguidors? La Jovenívola té la sort de tenir aquest “plus” respecte d’altres cobles: gent fidel a la cobla, que es desplacen a molts quilòmetres de casa seva per tal d’escoltar-nos,...per tant, per a mi també formen part del gran col·lectiu que és la Jovenívola.

Com definiries en Salvador Saumoy? És una persona com n’hi ha poques. Un treballador incansable, fidel a les seves idees fins a les últimes conseqüències, que creu en el què fa sense importar-li els diners o el reconeixement personal ( que d’altra banda es mereix de totes totes ), i que per sort de tots nosaltres un bon dia va decidir formar una cobla. Té tot el meu reconeixement i la meva admiració.

Com veus el futur de la sardana? Jo penso que arribarà un dia en què les institucions d’aquest país s’adonaran del greu error que estan cometent al no recolzar i potenciar la sardana tal i com es mereix. Tanmateix, sóc optimista i positiu, i penso que, amb l’esforç de tots, la sardana seguirà sent un dels nostres signes d’identitat i de riquesa cultural de la qual ens en seguirem sentint molt orgullosos en el futur.